I no podem acabar la setmana sense aquest dia....el Pau ha començat l'escola de rugbi...ja veurem que farà...de moment ha de fer esport, ja decidirà si juga rugbi o fútbol, lo important es que s'ho pasi be i gaudeixi del joc en equip. EN la foto tenim al Gil, Pau i Jan, tot tres amb el seu primer dia

Nous Amics

Aquesta setmana tambe he pogut coneixer a una gran persona de Xile, Wolfang ha vingut amb l'Alvaro a passar uns dies de feina a Madrid i s'han quedat a l'apartament. Un bon noi i a mes de Vinya del Mar. Tan de bo ens tornem a trobar aviat

Finalment, L'Eduard va participar en aquesta conferencia, van participar en Raül Camacho i Manuel Campo Vidal.
L'Eduard, com sempre, va demostrar les seves capacitats de transmetre un missatge molt clar; Abans de tot esta l'esser humà i la seva competencia emocional, podem parlar de societat de l'informació, Industrial o post-industrial, pero sempre amb nosaltres al mig....un vot per l'educació dins dels nostres emocions per fer el nostre propi viatge a la felicitat

Malaga

Ara estic a la habitació del hotel MonteMalaga, avui...en unes hores L’Eduard ha de fer una conferencia i volia parlar amb ell i mirar com podem fer mes feina junts, em preocupa molt que no s’ho passi be... que pugui fer conferencies, però que s’ho passi be. Desprès de la conferencia anem cap a Madrid. El seu llibre el publicarà a Nova York i Washington, es una bona oportunitat per fer una bona promoció a EEUU.
He recorda’t l’ultima vegada que vaig venir a Malaga...vaig venir amb el Nando Parrado. Ara m’agradaria que la propera sigui amb la E. Que treballa massa

De tot aixo que faig perque m'agrada

Hi ha vegades que ningú s'xplica que perquè faig coses. Clar que jo tampoc....Aquesta es l'imatge d'n servidor que va a anar a Luxemburg com a comissionat de la Fira-Aer. El partir va ser Luxemburg i Finlàndia, el resultat una colla de gent a un pub prenen PICON amb cervesa, que es com una tomata, però amb picon...força bona. En fi, que aquest cap de setmana el podria haver passat amb la família, però que vaig dedicar aquest temps a un altre família, la del rugbi