La Patrulla en Bilbao

27 desembre 2006

Año nuevo en París. Un viaje inolvidable

Año nuevo en París. Un viaje inolvidable

Contraportada del Diari d'Andorra

Felip Gallardo, membre de la junta del VPC i de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR) des de fa més de vuit anys, és un home compromès amb el món del rugbi i amb uns ideals molt concrets que va rebre la proposta, fa tres anys, de ser comissionat de la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA-AER). Xilè sobre el paper, però andorrà de sentiment, va ser el creador de la primera agència de conferenciants en espa-nyol. Té, com ell mateix diu, “do de gents”. Gallardo, comenta que la tasca que suposa ser representant de la FIRA fa que “tregui pit allà on vaig. Me n’orgulleix el fet de dir que sóc d’Andorra. Tothom et posa etiquetes, però jo fa temps que he triat la meva. Sempre busco fer la diferència allà on vaig, i el Principat m’ha donat l’oportunitat de poder fer coses sota la connotació que Andorra és diferent”. Bernard Vives, l’únic àrbitre andorrà, acompanya Gallardo en el grup de comissionats que la FIRA té arreu. El perfil d’un tècnic d’aquest organisme ha de ser el d’un home conciliador, que sigui –i sobretot que sembli– imparcial, amb capacitat de comunicació i amb idiomes per a la tasca de donar fe i fer-se càrrec que tot estigui al seu lloc. Gallardo, fins ara, ha hagut de supervisar tres partits de les seleccions que formen part del grup 3 C d’Europa. L’abril del 2006, l’Hongria contra Armènia. Al setembre, el Luxemburg-Finlàndia (vegeu foto) i aquest maig li van encarregar el Polònia-Malta. Gallardo explica que “són com visites a domicili, ens coneixem tots en aquesta gran família del rugbi. Tot i que he de fer informes de l’abans, durant i després del partit, de les alineacions dels equips, de l’actuació de l’àrbitre, supervisar el terreny de joc, l’organització i la logística, el més interessant és l’admiració i el tracte que reps com a director de l’esdeveniment”. I hi afegeix que “el sagrat tercer temps en aquests països m’ha enriquit culturalment i he vist fins on arriba la tradició del rugbi, arreu”.

A que sabe un hermano?

Despr's de molt anys sense veure al meu germà. He volgut veure quin sabor tenia......no em vaig equivocar.. molt dolç com sempre