Dissabte Negre

Dissabte Negre

El negre de la tinta de l’anterior crònica a EL PERIÒDIC, perquè m’he hagut de menjar les meves paraules –França i Anglaterra s’han colat a les semifinals–, i el de la gorra que li he comprat a un amic que deia: «All Black, World Champions 2007».

El negre dels seguidors dels All Blacks, perquè Cardiff va ser una festa. Des de primera hora del matí de dissabte es respirava en l’ambient; als milers de seguidors de l’equip maori s’hi van afegir els francesos, irlandesos, italians i argentins. Els carrers que transportaven la marea negra, a l’inici del duel d’Austràlia, van quedar buits i no va quedar cap lloc lliure als pubs en què hi havia una televisió.

El negre de la cara dels australians, que no s’esperaven que l’equip de Wilkinson els pogués eliminar. Tothom sabia que l’home del partit seria ell, però l’esforç delsWallabies va ser infructuós. Una llàstima.

El negre de l’humor anglès, ja que quan es va acabar el partit vam entrar en una botiga de rugbi –plena com les nostres en hora punta d’un dissabte d’estiu– i un va cridar: «¿Quin és el descompte per a la samarreta d’Austràlia?» Tota la botiga va riure i va aplaudir l’acudit; es va demostrar que no tot està escrit i que encara hi havia possibilitats per al combinat gal. Al descans semblava que el resultat seguiria la previsió, però al final la marea negra va quedar diluïda en elmar blau de la glòria en una de les gestes més grans que s’han vist fins ara.

El negre de la por dels sud-africans i els Pumas, que van patir fins a l’últim moment. La meva indigestió de paper i tinta hauria estat pitjor, però les paraules no han estat del tot indigestes perquè vaig gaudir d’una de les batallesmés espectaculars delMundial